Enamorat de la noia del metro.

Avui s’ha aixecat una hora abans, a dos quarts de set. Vol tenir temps suficient per arreglar-se. Mentre s’observa en el mirall, amb mitja cara blanca d’espuma d’afaitar, assaja en veu alta les paraules que li dirà quan la torni a veure a l’andana. I és que ha decidit que avui, per fi, li dirà alguna cosa a la noia del metro.

Només de pensar-ho ja es posa nerviós. S’ha enamorat com un beneit. Com un adolescent. S’ha enamorat tant que gairebé li fa vergonya. A la seva edat… La va veure per primer cop un dilluns, fa gairebé un més. Estava assegut a l’andana fullejant la premsa gratuïta, esperant que arribés el metro, com sempre. Tot apuntava que aquell seria un dia més, com qualsevol altre. Aleshores la va veure. Estava allà plantada, davant d’ell, amb el posat d’una musa despistada. La cara de nina, els cabells despentinats, els llavis encesos i humits, els ulls verds i vius… i el mirava. Sí! El mirava a ell. A ell! I només a ell. Va pujar al vagó, sentint que li faltava l’alè. Ella es va quedar a l’andana, sense deixar de mirar-lo. Per la finestra del metro, que ja començava a allunyar-se, s’anava empetitint la seva silueta de traç perfecte, com tallada pel cisell d’una mà divina. Després, la foscor del túnel.

Nota com li tremolen els dits mentre es corda la camisa. És nova. La va comprar aquest cap de setmana en uns grans magatzems, pensant en ella. La ràdio dóna el senyal horari de les notícies. Es diu a si mateix que el temps ha passat volant. Cada cop està més nerviós. Comprova que porta la T10, el mòbil, la cartera i surt de casa. Es fa una repassada al mirall de l’ascensor. Vol estar perfecte. Es torna a repassar cada cop que passa per davant d’un aparador. Ara es passa la mà pel cabell, ara gargamelleja, ara es puja el coll de la jaqueta, ara se’l baixa i ara se’l torna a pujar. Fins que arriba a la boca del metro.

L’havia tornat a veure al dia següent, i a l’altre, i a l’altre, sempre al mateix lloc. Semblava que l’esperés. Era com si quedessin sense quedar. No els calia parlar, amb la mirada s’ho deien tot. Cada matí esperava amb deliri que arribessin aquells pocs minuts que estava a prop d’ella abans que arribés el metro. Ella mai hi pujava. Se’l quedava mirant des de l’andana, i ell li somreia mentre veia com s’anava fent petita, fins que el metro entrava al túnel. La resta del dia només pensava en ella. Imaginava que sortien, que viatjaven, que reien i que feien l’amor com a bojos.

A mesura que s’apropa a la boca del metro va sentint pessigolles a l’estómac, cada cop més fortes. Gairebé li fan mal. Baixa per les escales mecàniques. El cor li batega més fort que mai. Està a punt d’arribar a l’andana. Ja comença a veure la via. Ja se la pot imaginar, angelical i provocativa com sempre, eclipsant tot el que l’envolta amb la seva presència. De sobte sent una pressió brutal, suor freda, les cames tremoloses. Necessita sortir d’allà com sigui. Vol córrer escales mecàniques amunt. Vol cridar, i no li surt la veu. Però el desig és més fort, i aconsegueix asserenar-se. Respira profundament, s’eixuga el front, i s’acaba de deixar portar per les escales. Fa unes passes més, gira la cantonada i per fi arriba a l’andana.

Però la noia ja no hi és. En el seu lloc hi ha una platja paradisíaca, de sorra blanca aigües turquesa i amb palmeres… Damunt del cel clar, unes lletres cridaneres anuncien les vacances al Carib de la teva vida. Aquesta matinada han canviat alguns cartells publicitaris de l’andana. Entre ells, el de la model d’una coneguda marca de prêt-à-porter, de rostre perversament angelical, cos perfecte i mirada despistada.

El metro acaba d’entrar en el túnel, i la foscor transforma les finestres en miralls. Es veu a si mateix, amb la camisa nova i la cara ben afaitada. Se sent ridícul, brut, estúpid. Per la galta, al compàs dels sotracs del vagó, veu com va lliscant i una llàgrima.

Anuncios
Estándar

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s